Donar i rebre

Plotí, un filòsof alexandrí del segle III, deia que l’amor és fill de la pobresa i de la riquesa: de la pobresa, perquè sempre està demanant, i de la riquesa, perquè tothora és generós.

Per la seva banda, un poeta actual , del qual no recordo el nom afirma que els amants han de ser rics per a donar i pobres per a rebre. Jo només m’ha atreveixo a afegir-hi que els amants han d’aspirar a conjugar els dos verbs al mateix temps:

Rebre, omple les mans.

Donar, curulla el cor.

Donar implica una pèrdua, i es per això que la generositat s’oposa a l’egoisme i el supera.

A donar correspon rebre, i això també té la seva dificultat rebre el que l’altre ens vol donar, deixar-se estimar ...

Els dos cognoms de l’amor son donar i rebre ens hem de familiaritzar amb ells de tal manera que esdevinguin poc menys que espontanis.

Potser no existeix pas un plaer més dolç

Que el de sorprendre la persona estimada

Donant-li més del que ella esperava